Una canción (que escribí hace unos meses)

Mai voldré...el que mai he tingut.....


Vull clamar el teu olor

amb la pagina més llarga del dolor.




Vull parlar de la mort

sentint els teus miralls , ja morts.




Vull cridar a l'alé que em vas deixar

amb el perill de tornar a marxar.

Tot el temps, ja no es cos, només record

d'una ànima sense sentir res més que por.




Llaços de tu...mirades perdudes on no trobo la pau....

Belles cançons d'amor que són coberta de la mentira..

No miris perque ja no hi ha vida.




Vull que la foscor de la teva nostalgia cridi

i sigui el teu petó més amarg...i no s'apagui.




Vull pujar la montanya de la decepció

i plorar al retorn dels moments amargs que em vas regalar en l' unió.




Llaços de tu...mirades perdudes on no trobo la pau....

Belles cançons d'amor que són coberta de la mentira..

No miris perque ja no hi ha vida.




Tot amor guarda el parany

de la tristessa d'enguany.




Vull que la vida no et retorni a mi

per estar viu quan l'apaguis i vinguis per mi..




Vul ser jo quan sigui fresc el matí

per mirarte als ulls i fer el teu mal...i fer-te patir.




Llaços de tu...mirades perdudes on no trobo la pau...

Belles cançons d'amor que són coberta de la mentira..

No miris perque ja no hi ha vida.




Vull que tu..la mort més freda...no tornis..mai mes

a on un dia vas èsser “raons” per més.




No tornis............mort